jueves, 12 de diciembre de 2013

F.1 Projecte d'investigació

1-INTRODUCCIÓ

El meu grup i jo hem escollit el tema de “COMUNICACIÓ MULTIMÈDIA A L'ENSENYAMENT” perquè creiem que no només és el present sinó també  el  futur dins les aules . Ja que amb l’aparició i desenvolupament de les noves tecnologies s'ha obert dins el món de la docència una gran quantitat de recursos  que es poden utilitzar per fer que l'activitat d'ensenyança-aprenentatge sigui el més significativa possible pels nostres alumnes . Són recursos molt variats els que podem trobar dins la xarxa, els quals si s'utilitzen de forma adequada poden ser molt beneficiosos .
En el transcurs d'aquesta feina intentarem mostrar-vos alguns d'aquests , juntament amb els seus avantatges i inconvenients que considerem pertinents .

1.1-CONCEPTE DE MULTIMÈDIA

Provablement us passarà com a nosaltres que haureu sentit aquesta paraula moltes de vegades però , què és el que significa?
En primer lloc us donarem la definició extreta del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans :

“Conjunt de mitjans tècnics, textuals, gràfics, auditius i icònics, utilitzats combinadament en la comunicació d’informació i en l’àmbit educatiu o del lleure. “


1.2-QUÈ ENTENEM PER MULTIMÈDIA

De la definició extreta anteriorment podem extreure que multimèdia són tots aquells recursos (gràfics , textuals , auditius i icònics) que s'utilitzen combinadament per transmetre informació . Avui en dia disposem d'un gran nombre d'arxius multimèdia , a continuació us ne presentarem alguns dels més coneguts i utilitzats :

Arxius d'imatges:

-.jpeg / .jpg : és el més reconegut en el cas de les imatges ja que és el format que utilitzen les càmeres digitals.

-.gif : són imatges senzilles i acompanyades de moviment.

Per visualitzar una imatge en format .jpeg podeu anar als documents del vostre ordinador i posar el ratolí damunt una de les fotografies que hagueu realitzat . Ús sortirà un requadre on s'explicarà el tipus de format d'imatge que és .

Arxius d’àudio

-.mp3 : sens dubte és el més conegut actualment per emmagatzemar música .

-.wma: format creat per Microsoft creat per protegir de la còpia

Podeu fer la mateixa pràctica feta anteriorment amb les imatges .

Arxius de vídeo

-.avi : és el format que utilitzen també normalment les càmeres digitals per tant podem dir que és el format que més ens trobarem .

-.MPEG : Moving Pictures Expert Group també és provable que tingueu qualque arxiu d'aquest tipus dins el vostre ordinador .


1.3-ESTRUCTURES I COMPONENTS DE LA COMUNICACIÓ MULTIMÈDIA

Tota aquesta informació ha estat extreta de la pàgina web Uib.es del departament, Multimèdia.

Segons Jonassen i Wang (1990) parlarem de quatre components bàsics. Nodes, enllaços, xarxa d’idees i itineraris:

  • Nodes: Són trocets de text, gràfics, vídeo o demés informació. La seva mida pot variar des d’un gràfic fins un document complet. És la unitat bàsica d’emmagatzematge d’informació. Aquest, permet a l’usuari saber a quin node d’informació ha d’anar per trobar la informació que vol.

  • Enllaços. Són les connexions entre nodes i estableixen relació entre la informació. Duen a l’usuari a través de la informació fins als nodes que ha seleccionat.. Hi ha diferents tipus de connexions: de referència (anada i tornada), d’organització (permeten desembolicar-se dins una xarxa de nodes interconnectats).

  • Xarxa d’idees: Proporciona l’estructura organitzativa. L’estructura del node i la d’enllaços formen una xarxa d’idees.

  • Itineraris: Els tria l’autor, l’usuari o tots dos. El dels autors solen tenir forma de guia però molts sistemes permeten crear els seus propis itineraris, emmagatzemar rutes per poder refer-les. Altres graven les rutes seguides per posteriors revisions.


Les vies per on interaccionen els usuaris amb els sistemes determinen com es realitza aquesta interacció. Són la interfície amb l’usuari i el control de navegació.

Definició extreta del Gran Diccionari de la Llengua Catalana:

  • La interfície: “3  1   ELECTRÒN INFORM TECNOL Dispositiu dissenyat per facilitar la connexió entre equips de diferents funcions o característiques.”


Informació extreta de la pàgina web de Uib.es, departament multimèdia:

  • El Control de navegació són les eines  per què es pugui donar a lloc l’intercanvi d’informació. Per fer-ho reconeix les accions de l’alumne, controlar el nivell d’accés als nodes i donar informació de les accions fetes.


1.4-AVANÇOS QUE S’HAN DUT A TERME EN ELS DARRERS ANYS


“En els darrers anys s’han desenvolupat avanços tecnològics aplicables a l’educació per poder oferir el millor i el més important en experiències pels alumnes i fer això extensiu a un nombre cada vegada major. Està absolutament comprovat que l’ús de les «multimèdia» millora l’aprenentatge i al mateix temps redueix el temps d’instrucció i els costos de l’ensenyança”

Aquí vos deixem uns exemples de avanços que podreu aplicar en un futur.

Aquesta informació ha estat extreta de la pàgina web de softonic.

  • Matemàtiques: OfiCalc i Tecnical Calculator són calculadores completes.  
Per funcions i gràfiques, Winplot. Una altre alternativa seria GeoGebra.

  • Ciències: Les més útils són els destinats a conèixer el cos humà. Bonelab i Esqueleto3D, es pot veure de forma gràfica què hi ha davall la pell.
           Yenka, un complet laboratori.

  • Geografia: Google Earth.
Altres aplicacions interessants par aprendre països i capitals és Seterra. Per cultura generall: Trivial Pursuit.

  • Física i química:La tabla periòdica té també la seva versió per PC. Per exemple Eqtabla i Alchemist.

  • Idiomes: Diccionaris, cursos i traductors estan a l’ordre del dia. Google Translate o Yahoo BableFish no són perfectes.
Alguns complements útils són, entre d’altres, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana o l’eina de traducció Lingoes, amb la que podràs traduir continguts directament d’Internet.



2-HISTÒRIA D'INTERNET.

La història d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units amb l'objectiu que es pogués tenir accés a la informació militar des de qualsevol punt del país ,en l'hipotètic cas d'un atac rus.
Aquest xarxa es va crear el 1969 i es va cridar ARPANET . En principi , la xarxa comptava amb 4 ordinadors distribuïts entre diferents universitats del país . Dos anys després , ja comptava amb uns 40 ordinadors connectats.
ARPANET va seguir creixent i obrint-se al món , i qualsevol persona amb finalitats acadèmiques o d'investigació podia tenir accés a la xarxa .
Les funcions militars es van deslligar d'ARPANET i van anar a parar a MILNET , una nova xarxa creada pels Estats Units .
En la dècada de 1980 , tecnologies que reconeixeríem com les bases de la moderna Internet , van començar a expandir-se per tot el món . En els noranta es va introduir la World Wide Web ( WWW ) , que es va fer comú .
La infraestructura d'Internet es va escampar pel món , per crear la moderna xarxa mundial d'ordinadors que avui coneixem . Va travessar els països occidentals i va intentar una penetració en els països en desenvolupament, creant un accés mundial a informació i comunicació sense precedents , però també una bretxa digital en l'accés a aquesta nova infraestructura . Internet també va alterar l'economia del món sencer , incloent les implicacions econòmiques de la bombolla de les . Com.
Un pioner fonamental pel que es refereix a una xarxa mundial , JCR Licklider , va comprendre la necessitat d'una xarxa mundial , segons consta en el seu document de gener , 1960 , Man - Computer Symbiosis ( Simbiosi Home- Ordinador ).Tècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de  gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA.
La NSF ( National Science Fundation ) crea la seva pròpia xarxa informàtica llamada NSFNET , que més tard absorbeix a ARPANET , creant així una gran xarxa amb propòsits científics i acadèmics .
El desenvolupament de les xarxes va ser abismal , i es creen noves xarxes de lliure accés que més tard s'uneixen a NSFNET , formant l'embrió del que avui coneixem com INTERNET.
El desenvolupament de NSFNET va ser tal que cap a l'any 1990 ja comptava amb al voltant de 100.000 servidors .
L'agost de 1991 ,el CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) publicà el projecte World Wide Web,i dos anys després ,Tim Berners-Lee ,inicià la creació de l'HTM Li HTTP.

No hay comentarios:

Publicar un comentario